martes, 18 de enero de 2011

El sistema de satèl.lits Galileu, "una estupidesa" que ha costat 5.300 milions a la UE

El sistema de satèl.lits Galileu, "una estupidesa" que ha costat 5.300 milions a la UE 
  
El projecte europeu anomenat a competir amb el GPS nord-americà s'ha convertit en un forat negre per als fons públics 
| La UE admet més sobrecostos i retards en el supòsit rival del GPS Ciència | 2011.01.19 - 06:47 h Beatriz Navarro Brussel Corresponsal tret de PÚBLICO

 
  
Fa temps que l'únic que s'enlaira en Galileu són els costos i els terminis de posada en marxa. La constel lació de satèl lits 'made in Europe' crida a competir amb el GPS nord-americà s'ha convertit en una espècie de forat negre per als fons públics invertits, alhora que persisteixen els dubtes sobre la seva oportunitat, tal com es constata en un telegrama filtrat per Wikileaks i revelat pel diari noruec Aftenpostet.

 El projecte, segons el parer d'un executiu d'una empresa alemanya implicada, "és una idea estúpida que serveix principalment a interessos francesos", a més d '"un malbaratament de diners públics" que està "abocat al fracàs". 
 Arran d'aquestes suposades declaracions, recollides per diplomàtics de l'ambaixada dels Estats Units a Berlín, Berry Smutny ha estat acomiadat de la firma per la qual treballava, OHB Technology. Smutny nega que aquestes fossin les seves paraules, però a Brussel molts li donen la raó i preferirien que la Unió Europea renunciés d'una vegada per totes al projecte. 


 Llançat en l'any 2002 per raons industrials i geoestratègiques sota la batuta de Loyola de Palacio i Romano Prodi, Galileu havia de ser el 2014 una alternativa més precisa encara que de pagament al GPS. Aquesta xarxa és propietat de l'exèrcit nord-americà, que a la guerra de Kosovo va intervenir la senyal per protegir les seves operacions. Ahir, però, Brussel anunciar un nou ajornament de la posada en marxa, que no arribarà fins al 2017 o el 2020. 


 D'aquí a tres anys només s'hauran llançat 18 dels 30 satèl lits previstos, un desplegament insuficient perquè el sistema sigui totalment independent del nord-americà. 

 
I, de nou, sorgeix el dilema: o la UE es conforma amb que sigui un mer complement al GPS o haurà injectar en els pròxims anys 1.900 milions d'euros més dels previstos per completar la xarxa de satèl.lits. 




 D'acord amb els auditors de la UE, una de les raons dels continus desfasaments pressupostaris acumulats pel projecte és la manca de professionalitat amb que la Comissió Europea va emprendre els preparatius empresarials en l'any 2002. 


 Així consta en un demolidor informe del Tribunal de Comptes de la UE publicat el 2009. Una altra de les causes són els enfrontaments entre els governs europeus perquè els seus respectives empreses es fessin amb una part del pastís. 


O, en un cas, la preferència de tecnologia europea (en concret, francesa) sobre la russa, més barata, per suposades raons de seguretat nacional.
Aquesta quantitat se suma als 3.400 milions pressupostats a hores d'ara i que, en contra del previst inicialment ia causa del plançó de la indústria, s'han de finançar íntegrament amb diners públics. Ara mateix el cost d'execució del projecte rondaria els 5.300 milions d'euros. La xifra és difícil d'assumir en temps d'austeritat i de moment Brussel s'ha trobat amb una tancada negativa dels governs a aportar més fons. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario